IMG_7888

El Manteniment de la Maquinària

de amb Sense comentaris ConsellsTips

Consells

Manteniment De La Maquinària

Els beneficis de la poda per als arbres són molts: contenir el creixement, regular el desenvolupament de les plantes empeltades (en arbres fruiters o ornamentals), afavorir el floriment i la fructificació, tornar el vigor als arbres dèbils o de molta edat, eliminar branques mortes o irregulars, mantenir la forma de l’arbre, etc.
1.- El manteniment del teu tallagespa:

• Observa el nivell d’oli. L’ideal és fer-ho cada cop que es vagi a tallar.
• Neteja les fulles i la màquina en general.
• Els tallagespes amb motor de 4 temps (tots els Honda ho són) porten un dipòsit per gasolina i un altre per a l’oli. No es fa cap barreja.
• Vigila l’esmolat de les fulles i esmola-les si és necessari. No s’ha de descuidar.
• Revisa el filtre de l’aire.
• Fes el canvi d’oli si es completen les hores de treball estipulades.
• A l’hivern, quan gairebé no s’utilitza, és convenient fer una revisió general de la màquina.
• Si has de passar molt de temps sense utilitzar-la, buida el dipòsit de benzina, afila les fulles i greixa l’equip amb oli net.

Però recorda que, abans que res, és fonamental llegir detalladament teu manual d’usuari, ja que hi trobaràs tota la informació necessària per al correcte manteniment de la teva tallagespa.

2.- Com netejar el sac recollidor del meu tallagespa

Un tallagespa treballa de la mateixa manera que una aspiradora, ventila aire a través del sac, el qual alhora atrapa l’herba tallada.
• Buida sempre el sac abans que s’ompli al límit de la seva capacitat. El rendiment del tallagespa disminuirà si el sac s’omple per sobre del 90% de la seva capacitat. A més el sac és més fàcil de buidar quan no està completament ple.
• Inspecciona el sac per tal de determinar si existeixen esquinçaments, forats o un desgast excessiu. El sac es desgasta durant l’ús i eventualment serà necessari substituir-lo. Els objectes colpejats per la fulla poden ser llançats a través d’una bossa de recollida deteriorada.
• Per netejar la bossa es recomana rentar amb un raig d’aigua dirigit des de l’exterior cap a l’interior.
• La bossa ha d’estar completament seca abans que la torni a utilitzar o del contrari es taparà ràpidament.
• Un rentat amb raig de vapor o alta pressió farà malbé la bossa.

umk-435-ue

Com escollir una desbrossadora

de amb Sense comentaris Consells

Consells

Com Escollir Una Desbrossadora

Els beneficis de la poda per als arbres són molts: contenir el creixement, regular el desenvolupament de les plantes empeltades (en arbres fruiters o ornamentals), afavorir el floriment i la fructificació, tornar el vigor als arbres dèbils o de molta edat, eliminar branques mortes o irregulars, mantenir la forma de l’arbre, etc.

Podem classificar les desbrossadores segons la seva potència i el seu sistema de manillar.

Potència: Per superfícies petites, més o menys planes i amb obstacles, una desbrossadora amb cilindrada entre 18 y 30 c.c. resultarà suficient. Si el terreny és força irregular i es troba abundant bardissa i herbes, resultarà més eficient una desbrossadora més potent, entre 40 y 55 c.c. Manillar: les de manillar simple son mes lleugeres i resulten ideals per donar el toc final a jardins, perfilant les zones on el tallagespes no arriben. En canvi, si el desnivell de la superfície a desbrossar és considerable i al terra trobem abundant bardissa, els models aconsellats son els de manillar doble. Son molt més robustes i resulten ideals per desbrossar árees forestals, amb terrenys de més pendent amb bardissa molt més densa.

El tallavores és la màquina indicada per donar un acabat perfecte i aconseguir unes vores també perfectes, gràcies a la forma curvada de la barra.

Altres de les característiques a tenir en compte, a més de la seva potència son:

  • Nivell de consum, emisions i soroll. Honda compleix amb les més estrictes normatives medioambientals, EPA2005 y EN2006.
  • Facilitat en l’arranc.
  • Rotació del motor 360º. Honda ofereix l’únic motor del mercat de 4 temps que pot treballar i emmagatzemar-se en qualsevol posició.
  • Pes.
izy-41-p

Tall de la gespa

de amb Sense comentaris Consells

Consells

Manteniment De La Gespa

Els beneficis de la poda per als arbres són molts: contenir el creixement, regular el desenvolupament de les plantes empeltades (en arbres fruiters o ornamentals), afavorir el floriment i la fructificació, tornar el vigor als arbres dèbils o de molta edat, eliminar branques mortes o irregulars, mantenir la forma de l’arbre, etc.

Tall de la gespa

1 .- Freqüència:

• 1 cop per setmana a l’estiu
• 1 cop al mes a l’hivern
• 2 o 3 vegades al mes en els mesos de primavera i tardor.

Hi ha gespes ornamentals, o els greens de camps de golf, que es sega amb més freqüència. Per exemple, en el cas dels greens s’arriba a segar gairebé a diari a l’estiu i els gespes molt ornamentals cada 3 dies a l’estiu.
Si vols tenir una gespa que precisi ser tallada amb menys freqüència, segueix aquests consells:

• Evita les espècies de creixement ràpid, com el Ray-grass anglès o la Festuca arundinacea. Hi ha una espècie de cespitós que s’anomena Zoysia Japó, que creix molt lentament, per conseqüent, requereix poca freqüència de tall. És ideal per a climes temperats-càlids i amb les gelades es torna marró, però rebrota.
• Rega i adoba menys, així creixerà més lentament.
• En el mercat hi ha uns productes molt innovadors, anomenats retardants del creixement, que s’apliquen a la gespa amb la finalitat de reduir la freqüència de sega.

2 .- Alçada de tall

• L’alçada normal a la que es manté l’herba és d’uns 5 centímetres. Tanmateix, les gespes molt fines, es deixen més curtes (1-2 cm.) I els greens de camps de golf a tan sols uns mil límetres.
• El mantenir l’herba molt baixa té l’inconvenient que les arrels són poc profundes i més aviat febles. Tingues en compte això perquè tant a l’hivern (pel fred), com a l’estiu (per la calor), seria preferible mantenir la gespa una mica més alta del normal, ja que així desenvoluparà arrels més potents i estarà més forta per aguantar aquests 2 períodes complicats.
Més alt, més arrels. Per tant, en teoria, si a l’hivern està alt, millor, ja que resistirà millor el fred; i a l’estiu també, encara que necessiti més freqüència de reg (més aigua a l’haver més superfície foliar). Les seves arrels són més profundes i gaudirà d’un verd més intens.

3 .- Consells referents a la sega

• No tallis la gespa quan estigui mullada.
• Les fulles han d’estar ben afilades, si no, deixen serrells en els extrems de les fulles.
• Si s’ha infectat per fongs, neteja la carcassa i fulles amb un fungicida en dissolució.
• Si l’herba està molt crescuda, no tallis de cop més d’una tercera part de la longitud de la fulla, sinó dóna un tall alt i uns dies més tard, un més baix.
• Elevar l’alçada de tall sempre que la gespa es vegi sotmès a algun accident (manca d’aigua, fongs, etc.). Tingues en compte que, com més baixa sigui la sega, més sensible serà la gespa.
• Recull les restes d’herba, no els deixis sobre la prada degut a que:
• Afavoreix la formació de feltre: capa més o menys impermeable de 1 ó 2 cm a la superfície.
• Afavoreix les malalties per fongs.
• Resulta antiestètic.
• No aporten gairebé res d’humus al sòl.

És millor recollir per fer compost o utilitzar com embuatat per posar a la base de plantes i arbres; si no, llençar (a no ser que el teu tallagespa sigui tipus mulching).

4 .- La importància de la direcció en el tall de la gespa

Per obtenir un bon rendiment de la seva tallagespa Honda, ha de seguir els següents patrons, ja que són els que més s’ajusten al disseny de la carcassa de tall i la direcció de gir de la fulla:
* Si talla i recull la gespa: talli en el sentit de les agulles del rellotge, ja que d’aquesta manera obtindrà el millor rendiment.
* Si el terreny té molts obstacles i resulta difícil seguir la pauta tall la gespa per trams.
* Si voleu realitzar mulching: Talli en sentit contrari de les agulles del rellotge.

5 .- Raons per triar gespa natural

A banda de la sensació de benestar que proporciona sentir envoltat de gespa, no hem d’oblidar que a més aporta enormes beneficis a la conservació del medi ambient.
• El sòl és un dels nostres béns més preuats. La gespa protegeix el sòl amb una coberta vegetal permanent i evita l’erosió hídrica i eòlica. Cobrir la superfície dels jardins amb àrids, formigó o gespa artificial comporta la destrucció del sòl fèrtil.
• La gespa és capaç de preservar l’aigua gràcies a la seva excepcional capacitat per reternirla. Plantar gespa comporta una millora de l’estructura del sòl i permet l’allotjament de microorganismes capaços de descompondre la matèria orgànica del sòl.
• Filtració i depuració de l’aigua. Cada vegada és més habitual (i en molts casos obligatori) el reg de gespes mitjançant aigües reciclades no potables procedents de depuradores. La gran quantitat d’agents contaminants que contenen aquestes aigües de mala qualitat són descompostos per la flora microbiana que es troba a la gespa.
• Consum de CO2 i producció d’O2. La reducció de la producció de CO2 és un dels principals objectius mediambientals de la comunitat internacional. Amb la gespa es contribueix a l’eliminació de CO2 ia la producció d’oxigen. És important saber que hi ha nombroses espècies de gespa que, a més d’admetre el reg amb aigües reciclades, tenen un consum reduït d’aigua, necessiten pocs fertilitzants i gairebé cap fitosanitari. D’aquí la importància de l’elecció del tipus de gespa que el teu jardí necessita.

accesorios-motoazadas-honda-escarificador-fg201

L’importància de l’escarificació

de amb Sense comentaris Consells

Consells

La Escarificació

Els beneficis de la poda per als arbres són molts: contenir el creixement, regular el desenvolupament de les plantes empeltades (en arbres fruiters o ornamentals), afavorir el floriment i la fructificació, tornar el vigor als arbres dèbils o de molta edat, eliminar branques mortes o irregulars, mantenir la forma de l’arbre, etc.

La escarificació de la gespa es pot fer:

Manualment, utilitzant un rasclet: consisteix en anar gratant enèrgicament amb el rasclet la superfície de la terra. Si la extensió a escarificar és petita resulta factible, però en un jardí mitjà o gran, no. És un treball molt cansat y poco eficaç.

Amb una màquina escarificadora (Regenerador):.Aquesta màquina té un rodet amb varies ganivetes verticals que van tallant, trencatn la superfécie del sòl y destrossant aquest feltre, aquesta capa impermeable que asfixia a la gespa. També trenca parcialment les arrels, pero no passa res, ja que es regeneren ràpidament. El regenerador es passa pocs cops cada temporada (dos com a màxim), per això és una bona opció recòrrer a un establiment de lloguer de maquinària de jardí. Després de passar el regenerador, la gespa té una aparença molt poc estètica, ja que sembla arrasat. No ens hem de preocupar, perque en una o dos setmanes s’haurà tancat perfectament i a més estarà regenerat i més vigorós que abans. Passa el rasclet de pues flexibles després d’escarificar, per recollir el “farratge” que ha deixat la màquina en la superfície. Un cop fet ja sigui un escarificat o un airejat (practicar orificis a la gespa que permeten gran entrada d’aire), és convenient aportar fertilitzants químics o fer un enceball. Serà una millora per al sòl, que la teva gespa agrairà amb seguretat. Un enceball consisteix a estendre, després d’una tasca de airejat o d’escarificat, per la superfície:

Sorra sola.
Torba o humus sol.
Sorra + torba o sorra + humus.

Si vols, pots fer també una resembra lleugera després escarificar.

Resumint: TOTS els anys i en TOT tipus de gespes és molt convenient fer un escarificat a la primavera. Després, un cop passada la escarificadora o bé el rasclet manual (si ho fas amb aquesta eina), és convenient aportar fertilitzants químics o fer un enceball amb torba o humus. Seguidament, regar abundantment i, als pocs dies, la gespa estarà espectacular i rejovenida. Si a la tardor es pot realitzar un altre escarificat, encara millor, i si a la primavera fas un airejat a més del escarificat “obligatori”, també fenomenal. És freqüent veure praderies amb poca empenta i amb grans taques groguenques, principalment a causa de la compactació del sòl i pel feltre que té. La solució és passar el regenerador i, posteriorment, adobar.

action-adult-chainsaw-209229

La poda dels arbres

de amb Sense comentaris Consells

Consells

La Poda Dels Arbres

Els beneficis de la poda per als arbres són molts: contenir el creixement, regular el desenvolupament de les plantes empeltades (en arbres fruiters o ornamentals), afavorir el floriment i la fructificació, tornar el vigor als arbres dèbils o de molta edat, eliminar branques mortes o irregulars, mantenir la forma de l’arbre, etc.

La poda és una tasca molt delicada i el més important és respectar l’harmonia i el desenvolupament de l’arbre, evitant intervencions incorrectes i nocives com els talls indiscriminats. Hem de fer des del primer any per que el creixement i la forma siguin armoniosos. Les branques mortes, malmeses o dèbils han de ser eliminades. A l’hora de podar, tan important és fer-ho en el moment adequat i en la mesura correcta, com realitzar la tècnica adequada. El tall ha de ser net, oblicu, proper a un rovell o a un nus i, en la mesura possible, s’ha de fer en branques de diàmetre no massa gran.

Alguns consells per podar correctament els arbres:

• Branques creuades: no podem deixar branques que es dirigeixin cap al tronc, es entrelacen o es freguen les unes amb les altres. Les eliminarem deixant només aquelles que creixin formant una “o” pel que fa al tronc.

• Arrels: en les arrels dels arbres i arbustos també surten brots. Aquests nous brots són molt perjudicials per al creixement de la planta, ja que absorbeixen substàncies nutritives, per la qual cosa cal eliminar-los. Podem utilitzar un xerrac de mà.

• El tall: per tallar branques d’un diàmetre superior a 7,5 cm podem utilitzar una moto de poda. Primer haurem de netejar totes aquelles branques que li hagin crescut per així evitar que s’encalli durant la seva caiguda. Després farem un tall per la part inferior de la branca per impedir que es trenqui sota el seu propi pes.

• El serrat: amb la motoserra acabarem el tall per la part superior. Si la branca és molt pesada, la tallarem en trossos d’unes mesures manejables.

• Les cicatrius: sempre procurarem que la cicatriu sigui el més petita possible, per evitar riscos de possibles malalties. Per això, intentarem tallar les branques verticals abans que les inclinades. El tall ha de ser net, la qual cosa s’aconsegueix amb un bon xerrac de tall japonès o amb una moto especial per a la poda.