La poda dels arbres: quan podar i com fer-ho bé

Podar bé és una de les feines més delicades del jardí: una bona poda dona forma, salut i vigor a l'arbre; una de dolenta el debilita per anys. Aquests són els fonaments.

Per què podem

Els beneficis de la poda són molts: contenir el creixement, regular el desenvolupament dels arbres empeltats (fruiters i ornamentals), afavorir la floració i la fructificació, tornar el vigor a arbres dèbils o vells, eliminar branques mortes i mantenir la forma. El més important és respectar l'harmonia de l'arbre: mai talls indiscriminats.

Quan podar

• Caducifolis i fruiters de pinyol i llavor: a l'hivern, amb la saba aturada, evitant els dies de gelada.
• Oliveres: a finals d'hivern, després de la collita.
• Arbustos de floració primaveral: just després de florir.
• Poda verda (rebrots i xupons): a l'estiu, amb moderació.

La tècnica del tall

El tall ha de ser net, obliquat, a prop d'una gema o d'un nus, i preferiblement en branques de diàmetre moderat:

• Branques creuades: elimina les que es dirigeixen cap al tronc o es freguen entre elles.
• Rebrots d'arrel: treu-los sempre; roben nutrients a l'arbre. Amb un bon xerrac de mà en tens prou.
• Branques grosses (més de 7,5 cm): fes primer un tall a la part inferior per evitar que s'esquinci amb el propi pes, i acaba el tall des de dalt amb la motoserra.

Les eines

Tisores ben esmolades per a branquillons, xerrac japonès per a branques mitjanes i una motoserra de poda lleugera per a la feina grossa. I quan acabis, recorda que les restes no són brossa: tritura-les i tindràs encoixinat per a tot l'any.

Dubtes amb l'eina de poda? Vine a veure'ns i te la deixem a punt — esmolat inclòs.